Avui, coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la sortida de la presó de Nelson Mandela, reprenem el nostre estimat racó de la saviesa online amb un text sobre un tema d’eterna actualitat i humanitat, i que té un gran pes en el grau de felicitat de les nostres vides: el perdó. En aquesta ocasió la Núria ens fa una invitació a traslladar-nos al moment present i a relativitzar des d’aquí les ofenses que ens puguin haver fet d’altres, o fins i tot nosaltres mateixos.

Així doncs, us convidem a fer-ne una lectura serena i a deixar-vos tocar per aquestes paraules. Mai és tard per a encarar certs aspectes de les nostres vides i obrir les portes al que pugui venir…

Què ens remouen aquestes paraules? És perdonar un exercici fàcil? Animem els comentaris que pogueu fer sobre el text, o sobre el tema; i així entre tots ajudar-nos a caminar cap a la pau interior.


EXTRET DE “FER LES PAUS AMB LA VIDA, L’AUTÈNTIC SENTIT DEL PERDÓ”  De Marita Viscarro, professora i terapeuta

Perdó. La importància del perdó a les nostres vides

Les relacions humanes són font de conflicte. El conflicte es fa present dintre de les relacions familiars, escoles, empreses, etc…

La necessitat del perdó

La historia humana no sols és una mostra de les profundes discòrdies que ens mantenen separats, sinó de les dificultats que tenim per perdonar-nos de veritat. Si no ens perdonéssim viuríem sota el pes del ressentiment mentre planejàvem la venjança.

El primer pas del perdó és la decisió de no venjar-se. És el 1er pas per arribar al perdó.

Quan decidim no venjar-nos, només llavors, podem contemplar la possibilitat de perdonar (…).

Què és el fals perdó?

És urgent denunciar les falses concepcions sobre el perdó i la seva pràctica, per evitar els problemas de tipus psicològic i espiritual que comporten:

1.- Perdonar no és oblidar.

2.- Perdonar no pot ser una obligació.

3.- Perdonar no suposa sentir-se com abans de l’ofensa.

4.- Perdonar no ens demana renunciar als nostres drets.

5.- Perdonar l’altre no suposa descarregar-lo de la seva responsabiltat moral.

6.- Perdonar no és una demostració de superioritat moral.


Ha d’haver-hi una actitud que vagi més enllà de l’ego. Amb aquesta actitud s’arriba al present etern, l’únic real. El passat ja ha passat i el futur ha de venir encara, serà el nostre present quan arribi. Viure el present és un estat de gràcia al qual tots tenim accés, sobretot la gent gran, que per haver viscut prou han d’escollir ser feliços ara mateix, no demà quan l’ofensa hagi estat redimida.

Com diu Eckart Tolle “Només accedint al poder de l’ara que és el teu propi poder, pot haver-hi un autèntic perdó. Això treu poder al passat i t’adones veritablement que res del que vas fer o et van fer podía danyar en absolut la radiant essència que tu ets. És llavors que el perdó es torna innecessari.”

PERDONAR-NOS A NOSALTRES MATEIXOS

El diàleg mental del que haguéssim pogut fer o dir no ens afavoreix, ja que genera una gran acumulació de missatges negatius cap a nosaltres mateixos. De vegades, si el seny no s’imposa, les idees negatives poden arribar a dominar-nos i a enfonsar-nos en periodes depressius.

Si dóno menjar al famolencs, si perdono un insult o si estimo l’enemic en nom de Crist, sens dubte es tracta de grans virtuts.

Però què faria jo si descobrís que el més petit de tots, el més pobre, el més execrable sóc jo? Que sóc jo qui necesita l’almoina de la meva amabilitat; que sóc jo l’enemic que reclama el meu amor?


Etiquetes:

2 Responses

  1. Gràcies, Núria, per a ajudar-nos a mantenir viu aquest espai de pausa, reflexió i creixement. Personalment penso, millor dit, sento, que el tema del perdó és un tema que m’he de plantejar a diferents nivells, i és per això que agraeixo enormement la teva proposta. M’emplaço doncs a mi mateixa a revisar les diferents capes de profunditat i deixar que es descobreixin temes que em ronden sovint i d’altres que potser queden més oblidats. Em vénen al cap temes derivats de la maternitat, de l’acompanyament als fills, de la relació de parella, amb la família o amb mi mateixa. Em proposo respirar-los més, desencallar-los, dur-los al present i potser així viure més des de la llibertat, i que com diu Eckart Tolle, el perdó es torni innecessari.

  2. Gràcies Núria per aquesta reflexió…
    em fa pensar que si realment tot@s plegats ens centréssim més en el present i el nostre ara i aquí podriem deixar enrera ressentiments i ressentiments que passen de generacions a generacions, com molt va lluitar amb la seva pacífica vida Nelson Mandela.

    A través del text me n’adono que quan parlem de perdonar la majoria de vegades ens referim en el “fals Perdó” del que parla Marita Viscarro.

    i com diu l’Anna, vénen al cap tots aquests espais de relació que tinc amb els altres i també amb mi mateixa.

    mil gracies per l’escrit tan entenedor!

Respon a Anna Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *